dimecres, 3 d’abril del 2013
Ni usura ni censura; als carrers fem Cultura!
Ni usura ni censura; als carrers fem Cultura!
La Cultura Va de Festa 2013
Quan
la festa és cultura, els somnis es canten als quatre vents.
S'encomanen i s'escampen. Quan la cultura va de festa, es balla la
ràbia. Quan la cultura va de festa, s'obren les finestres dels
nostres espais. Aire fresc.
Quan
la cultura va de festa, la llibertat és una nena que riu amb
l'espectacle. Quan la festa és cultura, la dignitat és un pare
donant la mà i la cara.
Quan
la cultura va de festa, es comparteixen els errors i les derrotes. I
aprenem i avancem.
Quan
la cultura va de festa, escrivim la nostra història i ens fem
fortes. Quan la festa és cultura, l'endemà la ressaca és dolça i
la memòria recorda que junts ho podem tot.
Quan
la cultura va de festa, constatem que no ens faran callar; que si no
ens deixen parlar, les parets ho faran per nosaltres; i si les
esborren, mantindrem intacta la memòria per compartir la nostra
crònica i no perdre mai el nord.
La
cultura va de festa perquè la censura està de caça. Que no cacin
les nostres consciències. Que esborrin els nostres murals o censurin
els nostres cartells no esborrarà del mapa, mai, la nostra vivència.
Quan
la cultura va de festa, la usura tremola de por, i la por canvia de
bàndol. I si la festa és cultura, la soledat no ens pot.
Mentre
la cultura va de festa, els usurers -polítics i banquers- continuen
la seva partida perversa, com qui juga a arrencar cebes, irrompent
per les finestres a treure'ns de les nostres llars.
Quan
la cultura va de festa, la consciència compartida es fa denúncia i
cabreig. Quan la festa és cultura, ens ajuntem perquè volem. Perquè
preferim narrar un altre conte.
Quan
la festa és cultura, un somriure són deu mil revoltes.
Quan
la cultura va de festa, expliquem la història dels qui cooperem i
somniem mentre construïm alternatives de transformació social, de
dignitat i de cultura viva. Quan la festa és cultura, totes i tots
guanyem i hi tenim cabuda.
Perquè
tenim dret a un sostre digne; perquè volem cridar als quatre vents
les injustícies que ens ofeguen; perquè estem fartes de prepotència
i abusos de poder; perquè recordem perfectament el què hi havia
escrit als cartells i les parets que han volgut silenciar. Perquè
volem llibertat. Llibertat d'expressió. Llibertat de moviment.
Llibertat de consciència. Llibertat per decidir. Llibertat per
decidir sobre el propi cos. Llibertat de reunió. Llibertat sexual.
Dret a la informació. Llibertat per desobeir la por. Llibertat per
combatre l'odi, l'autoritarisme i les polítiques retrògrades que
ens volen pobres.
Perquè
la cultura és la nostra riquesa; i la memòria, la lluita contra
l'oblit. I perquè és la nostra cultura exercir la llibertat sense
demanar permís.
El
primer diumenge de maig, la llibertat va de festa.
Al
parc de la Guineueta, de sud a nord i d'est a oest, el primer
diumenge de maig obrirem les finestres dels nostres espais; sumarem
projectes comunitaris, cooperatius i d'intercanvi. Ens contagiarem.
Ballarem la ràbia gràcies a la tasca organitzada pels companys de
les Nou Barris Naits; compartirem
tallers oberts i deu mil revoltes amb els espectacles, donarem la mà
als nens i nenes dels nostres barris, que riuran amb l'espectacle.
Donarem la cara per ells, pels nostres barris i pels nostres
projectes. Amb vells i petits i joves que, sembla, vénen com sempre
carregats de forces i idees noves.
Juntem-nos,
ballem-ho tot i que la usura se'n vagi per on ha vingut, amb la cua
entre les potes. Per uns barris en què la cooperació i la
transformació social són la nostra riquesa i la nostra dignitat.
Per tot això i més, prenem el carrer, els parcs i les places!
“Mentre qui escriga la història
siga només el poder,
alçarem en la memòria
barricades de paper”
Feliu Ventura
dimecres, 27 de febrer del 2013
Censura a 9Barris...
La darrera jugada del Districte de Nou
Barris, amb la Sra. Irma Rognoni i Viader (CiU) com a Regidora, és
la censura d'un cartell del festival SóloParaCortos, per
considerar-lo “incívic”, el qual s'ha modificat per part de
l'organització, amb un evident to irònic en el disseny.
Doncs bé...
El que és incívic és el fet de
censurar projectes nascuts del teixit associatiu i comunitari dels
barris.
Unió fa la força, sí, perquè haurem
de veure com es reforcen les entitats i col·lectius dels territoris
en la denúncia de l'autoritarisme, de les polítiques retrògrades i
de la censura que, mitjançant l'ús partidista, s'està fent des del
Districte de 9barris de la impremta municipal. Impremta que s'han de
limitar a gestionar al servei del poble (aquesta paraula que ara
gasten tant, i tan malament). Això és, al servei de la diversitat
cultural; de les plurals i múltiples iniciatives ciutadanes. I
convindrem que tot vetllant perquè aquestes no facin apologia
d'ideologies que promoguin l'odi i la violència, com la xenofòbia,
el racisme, l'homofòbia, etc.
Ja en són unes quantes, darrerament,
les ocasions en què el Districte de Nou Barris de l'Ajuntament de
Barcelona està fent ús del xantatge econòmic per censurar
ideològicament cartells i textos que difonen actes culturals
d'inqüestionable arrelament social i territorial a 9barris i
Barcelona, inclús d'abast internacional com és el cas del Festival
Sólo Para Cortos, promoguts i organitzats pel teixit associatiu de
base. I es tracta d'entitats i col·lectius que tiren endavant
projectes autogestionats, amb una nombrosa participació veïnal i
que compleixen els requisits tècnics i normatives municipals. Alguns
són el Carnaval de 9barris, organitzat per la Coordinadora Cultural
de 9b, o el Festival de Sopes del Món, organitzat per la Xarxa 9
Barris Acull. Entitats i col·lectius, però, que no accepten la
fiscalització de l'Ajuntament en els continguts ni en l'organització
de la seva activitat, i que fan ús legítim dels recursos públics,
com ara la impremta municipal.
No podem deixar passar les mostres
constants d'autoritarisme i repressió, ni la censura, per part dels
qui se suposa que estan gestionant els recursos públics al nostre
servei.
Mentre tractem de transformar un
sistema polític i econòmic caduc i que dóna l'esquena al 99% de la
població, continuem cercant i generant alternatives d'economia
social, d'oci cultural o d'organització social i política basades
en l'ètica de la solidaritat i en l'esperit despert i atent de la
memòria, la realitat compartida i la veu col·lectiva de la
reivindicació.
Per això és necessari denunciar la
censura i la manca de transparència d'un Ajuntament que està
empenyent per ofegar el teixit social dels nostres barris.
Per les llibertats que mai no ens
podran prendre.
Per la llibertat d'expressió.
Per la vida associativa dels barris i
viles.
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)